dijous, 30 d’octubre del 2014

Identitat digital: cura de les nostres dades

Com bé ens diu Joan Ferrés en el seu llibre Video i Educación, estem arribant a la tercera onada, l'era electrònica. És per això que hem d'estar més alerta que mai a la informació que pujem a les xarxes, ja que qualsevol persona podria accedir-hi. Moltes persones s'estan acostumant a les xarxes com si fóssin un diari personal on poder explicar-ho tot, però no hem d'oblidar que aquesta informació o aquestes fotografies i demés poden ser agafades, manipulades i distribuides sense adonar-nos-en. És per això que hem de tenir cura de totes les nostres dades i utilitzar internet amb precaució, tenir la nostra privacitat i la nostra intimitat. 

Nosaltres com a futurs mestres també hem de tenir en compte quina classe d'informació i/o arxius pujem a les xarxes, ja que cada cop és més habitual que els caps d'un treball s'endinsin en les xarxes per conèixer més d'aquella persona que estan a punt de contractar. És en aquest moment on hem de pensar i saber que és el que volem que vegi el nostre cap sobre nosaltres, que és allò que em pot perjudicar si deixar d'estar en la meva intimitat.

Algunes de les pàgines més utilitzades són Facebook i Twitter, per tant hem de vigilar quines coses comuniquem en aquests llocs web. Sería aconsellable no tenir-ho obert al públic en el cas de Facebook i tenir cura dels nostres escrits en el cas de Twitter. 
A més a més també es important vigilar amb les contrasenyes que decidim tenir en les webs on ens registrem, evitar constrasenyes fàcils o relacionades amb dates de naixement.  

L'era electrònica és una molt bona època per descobrir i gaudir de les tecnologies, però sempre amb precaució, privacitat i cura.





dimarts, 28 d’octubre del 2014

Feedly


Feedly és un agregador de notícies d'aplicacions per a diversos navegadors web i dispositius mòbils que executen iOS i Android, també està disponible com un servei basat en el núvol. Agrupa diferents notícies d'una varietat de fonts que l'usuari pot personalitzar i compartir amb els altres. Feedly va ser llançat per primera vegada en 2008.

Per la classe de GTIC hem hagut de crear un Feedly. És una molt bona manera d'estar alerta a totes les notícies sobre temes importants. Aquests son els punts per iniciar-se en Feedly:
  1. Registrar-se. Només et pots registrar tenint un compte Gmail o per Facebook.
  2. Agregar les notícies que més t'interessen al teu menú, fent clic a afegir continguts i buscar el tema de la notícia que volguem.
  3. Un cop afegida, apretant el símbol "+", s'obrirà una pestanya a la banda esquerra de la pantalla. Allà la podrem posar a la organització del menú que desitgem o fer-li una nova carpeta. 
  4. Per editar el menú, només s'ha de clicar a l'apartat organitzar, on s'obrirà el menú en forma d'edició, podent així esborrar, editar, o anomenar les notícies i categories. 

Us deixo un tutorial molt útil sobre Feedly:


dilluns, 27 d’octubre del 2014

Com parlar bé en públic


M'agradaria compartir amb vosaltres el llibre 'Com parar bé en públic' escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat. És un llibre que, com bé diu el seu títol, ensenya als seus lectors molt bones eines per poder comunicar-nos fàcilment i amb èxit davant d'altres persones. Algunes d'aquestes són acceptar el nostre nerviosisme, és normal tenir nervis i hem d'assimilar-ho. No hem d'intentar eliminar aquests nervis ja que és impossible, però si hem d'aconseguir tenir-los sota control. 
També és aconsellable preparar el discurs cuidadosament i amb temps, ja que una mala preparació del nostre discurs amb grans nervis farà que el resultat no sigui el desitjat. Més consells són relaxar el cos per aconseguir tenir una respiració tranquil·la i adequada per així poder realitzar les pauses que tot discurs necessita. 
És bó a més a més, portar un guió-esquema amb allò que explicarem, ja que si pel contrari no ho fem i decidim tenir en mà el full on trobem tota la informació, la conseqüència serà tenir la tentació de mirar el full, llegir i finalment apartar la mirada del públic, cosa que no hem de fer mai ja que sempre ha d'haver-hi feedback amb el públic. 
Una altra tècnica que també crec que és important és controlar el nostre cos, ja que molts cops ens creiem que només comuniquem amb la nostra veu i les nostres paraules, però hi ha molt més que la comunicació verbal. Del que ens parla el llibe és de la comunicació verbal, tot allò que pot comunicar la nostra mirada, les mans, el moviment de la nostra boca i les nostres cames i fins i tot la nostra postura corporal. 

Hem de saber que la comunicació oral és molt important en el nostre dia a dia, ja que tot i no voler-ho ens comuniquem i ens expressem moltíssims cops al dia, de totes les formes i amb tot tipus de persones, per tant comunicar-nos de manera correcta és imprescindible. Després d'haver llegit aquest llibre, crec que tothom pot arribar a ser un bon comunicador si es treballa bé i de manera diària. La meva opinió és que no tothom té la mateixa facilitat per comunicar-se, algunes persones tenen aquesta capacitat més desenvolupada que d'altres, però tothom té l'oportunitat de millorar-la amb esforç i pràctica.

  
Us recomano que el llegiu ja que és necessari i en la meva opinió, molt important per aquesta carrera d'educació. 

Citar, referenciar i fonts fiables

Sigui on sigui el lloc on introduim una informació, ja sigui un bloc, un treball, un sites... Hem de tenir cura de la informació que utilitzem, cura tant amb la informació en sí com la manera d'utilitzarla. A classe de GTIC ens han ensenyat que referent a la informació en un escrit, hi ha tres parts molt importants a tenir en compte:

  • Citar
  • Referenciar
  • Fonts fiables

Començant per la primera, és important citar en tot moment el lloc o la persona de la qual hem tret la informació que nosaltres estem agafant. No ens podem apropiar d'una informació que no es nostra sense citar el lloc d'on prové. Si per exemple la informació la hem extret d'un llibre i volem citar de manera correcta, han d'apareixer en aquest ordre, els aspectes següents:

  • Cognom de l'autor/a
  • Inicial del seu nom
  • Títol del llibre del qual s'ha extret la informació
  • Lloc i any de l'escriptura del llibre

En quant a la referència, és molt important estar segurs de la informació que volem utilitzar. És un molt bon consell buscar per altres llocs web, llibre o documentals la mateixa informació per poder contrastar-la i estar cent per cent segurs d'allò que escribim. És per això que es necessiten també fonts fiables, saber en quins llocs és més segur buscar informació i en quins no tant. 


 

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Educació Física: Ambients d'aprenentatge

La classe d'Educació física del dia 24 d'Octubre va ser una classe molt interesant i enriquidora, per això la vull compartir amb vosaltres. Aquell dia vam tenir l'oportunitat de experimentar amb el que s'anomena ''ambients d'aprenentatge''

Pel que vaig poder aprendre en la sessió, els ambients d'aprenentatge consisteixen, bàsicament, en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de construir un lloc d’aprenentatge que sorgeixi de manera espontànea. El nen és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge mentre que el paper del mestre és secundari i es basa fonamentalment en organitzar i afavorir aquest aprenentatge. 

El professor prepara un espai, en el nostre cas el pavelló, amb una serie de materials en funció dels estímuls, els temes o les experiències que es vulguin treballar en la sessió. Pot ser des de un espai ple de pilotes, un espai amb matalassos, mocadors o fins i tot pintura. Tot depèn del que vulgui aconseguir el professor. Un cop preparat l'espai, les uniques normes que dóna als nens són dues: 

1. No fer servir el material de manera que es pugui trencar. 
2. Utilitzar només el material que hi ha a l’aula.

D'aquesta menara, els nens poden desenvolupar la seva imaginació i els seus gustos, sense que cap persona li ordeni que ha de jugar a un joc en concret i d'una manera concreta. Res està preparat, ja que tot lo que aprenen sorgeix de manera espontànea.

En la nostra sessió el material que se’ns van oferir va estar relacionat amb el colpeig, la coordinació manual i el gaudir de tot l’aula, amb música inclosa. Vam trobar tot tipus de materials: raquetes, pilotes, matalassos, cercles.. Va ser una sessió, en la meva opinió, molt divertida i sorprenent. Alguns dels jocs que van aparèixer gràcies al material i a la nostra imaginació van ser els següents:

- Creació de circuits amb diferents materials
- Joc de bitlles
- Saltar com Superman
- Raquetes amb ventosa 
- Hula-hop 
- Castells humans
- Twister imaginari
- Badminton  






Després d’una hora gaudint del nostre ambient d’aprenantge, vàrem arribar a diverses conclusions. Gràcies als ambients d'aprenentatge vam poder experimentar amb persones noves, companyes que no havíem jugat mai i vam crear nous jocs amb el material que disposàvem. També vam participar en jocs que ja existíen, com per exemple el twister les o bitlles, però amb materials i recursos que teníem en aquell moment a l’abast. 
Vam jugar i conèixer el cos humà, ja que vam utilitzar el nostre cos en la majoria de jocs. A través de la imitació a altres companyes, vam fer i aprendre coses que no sabíem realitzar en un principi, sense necessitar l'ajuda de cap professor. Per acabar, vam treballar i potenciar la creativitat i la imaginació en els diferents jocs.

En aquest video podeu veure algunes de les activitats creades a classe.


dissabte, 25 d’octubre del 2014

Les etiquetes dels blocs

Què són?

Les etiquetes d'un bloc són una o diverses paraules que resumeixen el tema que s'ha escrit en la entrada del nostre bloc. Aquestes paraules queden guardades com categories perquè els lectors dels blocs puguin trobar una entrada d'un tema determinat sense haver de buscar per tot el bloc. Aquestes etiquetes són molt útils pels blocs que consten de moltes entrades amb temes ben diferents.

Com afegir etiquetes al nostre bloc?

Com ja he dit anteriorment, és molt important i útil afegir etiquetes en les entrades del nostre bloc per la comoditat dels lectors. Els pasos per afegir etiquetes en el nostre bloc de Blogger són molt senzills:

1. Creació d'una nova entrada



2. Havent escrit la entrada, a la part dreta de la pàgina trobem una part que diu configuració d'entrades, justament abaix apareix la paraula etiquetes. on si cliquem ens apareixerà un recuadre blanc per poder escriure les paraules que volem que es converteixin en etiquetes. 




3. Clicant en etiquetes ens apareixerà un recuadre blanc per poder escriure les paraules que volem que es converteixin en etiquetes. Un cop triades, només hem d'apretar la paraula fet perquè aquestes es quedin guardades. 



divendres, 24 d’octubre del 2014

Video y educación - Joan Ferrés


El llibre ''Video y educación'' de Joan Ferrés ens parla de com hem de formar als alumnes dins de l'escola, opina que els mestres hem de preparar-los correctament pel dia a dia de la nostra societat. Una de les opinions clares d'aquest llibre és que creu que els professors d'avui en dia no introdueixen prou les noves tecnologies en l'educació dels nens, sense saber que gràcies a aquestes, els alumnes poden arribar més facilment al coneixement necessari. 

En aquest llibre se'ns parla també de les dues grans onades de canvi que han patit els éssers humans: la revolució agrícola i el naixement de la civilització industrial. Un cop introduides aquestes dues onades ens parla de que actualment estem començant a viure la tercera onada, la qual estarà completada en unes dècades: la era electrònica.

Joan Ferrés ens parla de la por al canvi, ens afirma que és aquest motiu pel qual les noves tecnologies encara no s'acaven d'adaptar a l'educació. La por al canvi. Va passar el mateix amb les màquines d'escriure i fins i tot amb els bolígrafs. La nostra societat es caracteritza per tenir por a qualsevol factor que alteri allò que ja esta correcte en la nostra vida, por a allò que ens tregui de la nostra zona de comfort.

M'agradaria remarcar uns números que personalment em van impressionar moltíssim en quant a televisió i escola. Un estudi va comprovar que el 80% de la informació assimilada pels adolescents espanyols d'entre 12 i 15 anys arriba a través dels mitjans de comunicació i només un 20% arriba a través de l'escola. Això ens indica que hi ha una nova manera de conèixer i d'aprendre, la qual ja no és només a través de lectures, concepte i memorització, és una manera que es basa en les sensacions i les emocions, una nova intel·ligència. Aquesta nova manera té com a eix principal la imatge, amb la imatge s'apren sense haver de memoritzar de manera mecànica, s'apren endinsant-se en ella i deixant-se portar pels sentits. Els alumnes aprenen molt més ràpid i amb molt més d'interès i motivació amb tot allò que consta de so, imatge o tots dos enllaçats. Els professors, en canvi, s'excusen dient que la unió de la imatge i el so no pot substituir als llibres, sense adonar-se que ja està començant a fer-ho. 

En definitiva, el que pretèn Joan Ferrés amb aquest llibre, és fer una reflexió sobre la integració del video en el procès d'aprenentage a les aules.

dijous, 23 d’octubre del 2014

Land art: Estimant la natura

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una activitat que vaig tenir l'oportunitat de fer a classe d'educació visual i plàstica. Aquesta activitat tractava de fer una obra de ''Land Art''.
Una de les definicions on s'explica que és el Land Art és la següent:

''El Land art, o art de la terra és un moviment artístic que sorgí als Estats Units d'Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. 
Robert Smithson l'anomenà Earthworks (treballs de la terra). Les escultures no es situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. La seva finalitat és produir emocions plàstiques en l’espectador que s’enfronta a un paisatge determinant. El principi fonamental de Land Art és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d’efectes i sensacions a l’observador''

Vam fer diferents grups i ens van donar unes setmanes per pensar, crear i exposar la nostra obra de Land Art. El meu grup, format per les meves companyes Laia Soria, Natàlia Muñoz, Mireia Mateo i Laura Nuñez, vam tenir dues o tres idees clares des de que vam saber d'aquest activitat. 
Finalment ens vam decidir per la següent, la qual vam anomenar ''El camí de la vida'':



En la nostra obra podem observar un collaix de tres fotografies, on es veu el següent procés: 
Primerament hi ha uns peus que caminen per sobre d'uns preciosos i suaus pètals, representant així, la vida tranquila i fàcil que a vegades ens fan creure. 
''La vida es un camino de rosas'' és una frase que resumeix bé la primera fotografia.
Seguidament, els peus paren i veuen com els pètals començen a volar en la segona fotografia, representant l'inici de la duresa de la vida, passant de les coses bones a les coses dolentes en qüestió de segons. 
Per últim, en la tercera fotografia els peus ja no caminen sobre aquells pètals tant suaus del principi, sinó que caminen sobre unes fulles seques i punxagudes que fan molt de mal. És concretament aquí on veiem que no tot és el camí de roses del principi, que en la vida trobem també molts moments que ens fan mal però que hem de superar i seguir endavant. 

Va ser una activitat molt bonica, i la vam finalitzar amb molt bones sensacions per haver pogut representar allò que voliem, sense la necessitat de parlar ni escriure, només amb elements de la naturalesa. 


Proveu de fer Land Art, estic segura que també podeu crear coses molt emocionants! 

dilluns, 20 d’octubre del 2014

La cançó: El temps

Bon dia lectors! 

En les últimes classes de música hem estat creant, per grups, la nostra pròpia cançó infantil. La cançó del meu grup parla sobre el temps: La pluja, el sol, la calor, el fred...
És una cançó molt divertida i fàcil de cantar pels més petits. La lletra ja està finalitzada, amb les seves rimes i la seva tornada, ara només queda trobar el ritme perfecte per començar a cantar.

Aquesta és la lletra de la cançó, en breus pujaré un video on apareguem el nostre grup cantant-la: 







Quan comença a sortir el sol
i s’apropa la calor 
Tots a treure’ns el llençol 
I ens posem el banyador! 

A casa escoltem el vent
Ja ningú és al carrer 
Una fulla va corrent 
Zum zum que és cridaner!

Uf uf quina calor!
Zum Zum com bufa el vent
Ui ui quin fresquet!
Xof xof guaita quin tro!

Si als nens ens veus amb barret
I amb bufandes i fulars
Vol dir que ha arribat el fred 
I per fi els osos polars!

Plim plim cau la pluja
Plim plim fa un basalt 
Plim plim hi ha un gripau,
Plim plim tots a fer un salt!

Uf uf quina calor!
Zum Zum bufa el vent
Ui ui quin fresquet!
Xof xof guaita quin tro!

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Documentar, una mirada nova

¿Què implica documentar?  


Desprès d’haver llegit aquest llibre, he entès que la paraula documentar està molt relacionada amb la pedagogia. Amb la documentació es pot aprendre molt dels infants i de tot el que descobreixen i creen tots els dies. Gràcies a la documentació, els mestres poden observar tot el que engloba un grup d’infants, analitzar-lo i utilitzar-lo d’una manera o una altra segons la forma d’educar de cada mestre.

Per tant, documentar implica una llarga observació durant un període de temps determinat. S’ha d’observar allò que volem documentar, ja que amb l’observació aprenem allò del que volem parlar, obtenim un coneixement, entrant d’aquesta manera en el tema, i documentant instant a instant.

La documentació i la pedagogia van lligades de la mà, ja que sense la documentació no serien possibles cap dels processos pedagògics. La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l’educació, i per arribar a aquests coneixements sobre l’educació abans ha hagut un llarguíssim temps de documentació, llargues observacions als infants i alumnes de diferents escoles d’arreu del món per arribar a les conclusions avui creades. Per tant, si la pedagogia vol buscar noves construccions pedagògiques, es necessari una prèvia documentació sobre allò que vol estudiar.

Una de les cites del llibre es de Mara Davoli: <<Per documentar cal observar i observar vol dir abans de tot conèixer>>. Per tant documentar implica un coneixement previ, un tipus de coneixement que consisteix en tenir unes hipòtesis en ment, unes possibles teories que poden passar en allò que estem observant, ja que seria una tasca amb molt poca utilitat estar observant una cosa sense formular-nos possibles reaccions d’aquesta.

Documentar, alhora, també implica pensar, com es lògic. Quan ens formulem petites hipòtesis estem pensant, quan observem, estem pensant, ja que potser canvia el nostre coneixement previ en allò que estem observant, o pel contrari, podem afirmar allò que observem.

Quan documentem no només estem escrivint un text d’allò observat, dins de la documentació hi ha una gran quantitat d’imatges d’allò observat, en aquest cas els infants, un munt d’anècdotes, d’idees, paraules... Oferim tot el que hem après, de totes les maneres possibles.

Definitivament, documentar implicar posar tots els nostres sentits en allò en que ens estem endinsant, implica pensar prèviament i pensar durant la nostra observació, implica descobrir coses noves, afirmar coses que ja es sabien o pel contrari, negar-ne d’altres. Documentar implica aprendre encara més. 

Us animo a llegir aquest llibre!

Utilitzant el Google Drive

Per posar en pràctica tota la teoria sobre Google Drive explicada a classe de GTIC, el meu grup format per l'Andrea, la Natàlia i jo hem fet alguna de les activitats que ens ofereix aquest servei anomenat Google Drive. Hem creat un Google Docs, una presentació de diapositives i finalment un formulari, tot sobre un tema en comú: 



ELS ORDINADORS PORTÀTILS I ELS LLIBRES DIGITALS A LES AULES.


GOOGLE DOCS:





PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES:





FORMULARI: 


dijous, 16 d’octubre del 2014

Usos educatius dels blocs: Comparació de dos blocs






A partir del llibre llegit a classe de GTIC ''usos educatius dels blocs'', un llibre escrit per Núria Alart i Joan Ruaix, on ens explicava les moltes útilitats que pot tenir un bloc i els diferents tipus i estils que hi ha, vam iniciar una activitat de recerca de blocs.

Aquesta activitat consisteix en la comparació de dos blocs que tinguin relació amb l'educació infantil. He estat mirant uns quants blocs que apareixien a la pàgina recomenada i després de molt mirar, he decidit quedarme amb aquests dos: 







Contestant a les preguntes que us presentaré abaix sobre cada bloc, podreu observar quines diferències o similituds trobem entre aquests dos blocs:

BLOC ''FEM UN COP D'ULL A INFANTIL''

  • Quins tipus de continguts hi ha publicats? Aquest bloc és centra molt en les activitats que es realitzen a l'aula, parla del que han fet, de com, de les reaccions dels infants...
  • En quin format treballa els continguts? Trobem text amb molts videos, àlbums de fotografies, diapositives...
  • Qui els publica? Els professors de l'escola Pia Caldes de Montbui
  • Hi ha alguna estructura en el bloc? És un bloc que consta de moltes etiquetes on podem arriba fàcilment al tema que volem llegir en qualsevol moment.
  • Quina plataforma utilitzen? Utilitzen Blogger
  • Com són les entrades? Les entrades estàn fetes de forma molt visual, en el post es parla de lo que s'ha fet a classe amb normalment molta fotografia i algún video. Com ja he dit abans cada entrada consta de les seves etiquetes pròpies.
  • Hi ha comentaris? No, no hi ha.
  • A qui va dirigit? Aquest bloc va dirigit a totes aquelles persones que els interessi per qualsevol motiu conèixer més sobre l'escola. També és una manera de que els alumnes i families puguin veure que fan els seus fills a l'escola.
  • Hi ha blocroll? Sí 

BLOC ''UN RACONET D'IDEES''

  • Quins tipus de continguts hi ha publicats? En aquest bloc, apareixen activitats i enllaços d'interès sobre l'educació Infantil i Primària. El bloc fa propostes i reflexions sobre com han de ser les escoles. 
  • En quin format treballa els continguts? Trobem una part escrita però sobretot fotografies i presentacions.
  • Qui els publica? La Fany Sedano. Una mestre d'educació Infantil i Especial.
  • Hi ha alguna estructura en el bloc? Trobem gadgets, blocs recomenats, el seu twitter, facebook.. Moltes dades de l'autora. 
  • Quina plataforma utilitzen? Blogger.
  • Com són les entrades? Les entrades són molt visuals, en gairebé tots els seus posts apareixen mes de dues imatges. 
  • Hi ha comentaris? Sí, els seus lectors parlen sobre allò que han llegit i donen idees i opinions
  • A qui va dirigit? A tothom, en especial a mestres que d'educació infantil i primària.

  • Hi ha blocroll? Sí


Espero que us hagi servit d'ajuda i que això us porti a entrar al món dels blocs, i perquè no, al de l'educació!

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Coneixem la natura

Bona tarda lectors!

Avui compartiré amb vosaltres una activitat molt divertida que hem realitzat a la classe de plàstica. L'activitat ha anat plenament relacionada amb dos temes:
  • La natura
  • Jugar i descobrir com nens
Consistia en formar grups de 4-5 persones, i amb diferents materials que la Roser, la nostra professora de plàstica, ens va donar haviem de crear un paissatge natural, tot explicant una història que tingués relació amb aquell paissatge. Els materials dels que vam disposar van ser els següents:

  • Fang fosc i líquid 
  • Fang normal 
  • Fang arenós 
  • Elements de la natura (fulles, rames, flors...) 
  • Animals de joguina 

Primerament vam experimentar la textura i el color que tenien els diferents tipus de fang. Un cop havent fet aquesta experimentació, cada grup va haver de triar dos o tres animalets de plàstic, ja que depenent del tipus d'animal que ens toqués, el paissatge tindria unes característiques o unes altres.
Després d'haver triat els animals ens vam possar mans a l'obra, vam agafar un llarg i ampli tros de paper on començar la nostra creació i vam triar tots els materials que necessitàvem: rames, flors, diferents tipus de fang, líquid de colors, fulles seques, troncs... 



(experimentant amb el fang)


La realització de l'obra ens va ocupar una hora i mitja aproximadament, un temps on vam poder jugar i descobrir les textures dels diferents materials, vam crear líquids de diferents colors... En definitiva, ens vam sentir com nens petits descobrint coses noves. 

I per acabar... Aquí us presento la nostra obra finalitzada!



En aquest paisatge, podem veure dos espais completament diferenciats. Al final de l'obra trobem un volcà en erupció i una zona on ja no queden pràcticament arbres, ja que tot ha quedat eliminat per aquest volcà. Podem observar que no hi viuen persones, han abandonat el seu poble per por. D'altra banda, al principi de l'obra trobem una imatge completament distinta: hi ha algú que sí que ha aconseguit sobreviure, algú que ha aconseguit fer vida amb els seus arbres i la seva aigua del riu... ELS ANIMALS

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Youtube: Endevinalla

En aquesta entrada us deixo una endevinalla que hem creat la meva companya Natàlia Muñoz i jo. Aquesta endevinalla va ser fruit d'una de les activitats proposades a classe de GTIC per aprendre a utilitzar l'editor de videos del Youtube. Gràcies a aquesta activitat vam descobrir que és una eina molt fàcil d'utilitzar i molt útil per crear els nostres videos.

Per utilitzar-ho tan sols s'ha de tenir un compte Gmail, obrir el nostre propi canal de Youtube i finalment triar les fotografies i/o videos que vulguem que apareguin en el nostre video final. A més a més es poden afegir transicions entre fotografia i fotografia i música, per fer el video més animat. 


Espero que us agradi i que endivineu de que es tracta!



Endevina endivinalla.............




Google Drive



Què és?

Google Drive és un servei d'emmagatzament d'arxius que va ser introduït per Google el 24 d'Abril del 2012. Una de les facilitats que té Google Drive és que els seus arxius poden ser editats per més d'una persona a la vegada.
Cada usuari compta amb 15 gigabytes d'espai gratuït per tots els seus arxius, els quals es poden ampliar mitjançant pagament. Es pot accedir a través de la seva pàgina web des d'ordinadors i disposa també d'aplicacions per iOS i Android que permeten editar documents i fulls de càlcul.
Una altra característica d'aquest servei és que a mesura que es van realitzant canvis en el document que s'està editant, aquest canvis queden guardats automàticament, sense necessitat de que ho faci l'usuari i sense perill de perdre el seu document si s'oblidés de guardar-ho. 
Google Drive a més a més també permet:
  • Crear, afegir o pujar un arxiu amb un sol botó.
  • Buscar i afegir fitxers compartits amb tu més fàcilment.
  • Compartir arxius amb altres persones i triar si poden veure, inserir comentaris en ells o editar.
  • Accedir als teus arxius encara que no tinguis connexió a Internet.
  • Emmagatzemar i processar documents
  • Creació de presentacions amb diapositives 
  • Creació de formularis
  • Creació de fulls de càlcul

Com accedir a utilitzar Google Drive?
  1. Crear un compte de Drive a drive.google.com.
  2. Instal·lar Google Drive a l'ordinador, dispositiu Android o iPhone/iPad. 
  3. Pujar els arxius a Google Drive i sincronitzar-los.

En aquest tutorial s'explica molt bé què és i com funciona el servei Google Drive, espero que el gaudiu i pogueu aprendre a utilitzar aquesta eina tan útil.




dissabte, 11 d’octubre del 2014

El bloc i el seus elements

Què és un bloc?

Podríem dir que un bloc és com un diàri personal electrònic, un lloc web on la persona propietària el decora al seu gust i escriu sobre el tema que ell decideixi donant data a totes les publicacions. L'objectiu d'un bloc és fer que la gent llegeixi les seves públicacions i fins i tot, per què no, participi en ell deixant comentaris. Poden haver-hi blocs de moltes classes segons el tema que es vulgui tractar: blocs polítics, educatius, periodístics, de moda...
El bloc és una eina molt fàcil d'utilitzar que cada cop està atraient a més gent a entrar-hi en aquest món. 




Quines són les seves parts?

Com ja he dit anteriorment, els blocs es poden decorar a gust del propietari, per tant no és una pàgina amb parts fixes sinó que poden variar. Tot i això si que trobem parts que sempre apareixen en la majoria de blocs.

  • Encapçalament: És la primera part que veiem quan entrem en un bloc. Normalment apareix el títol d'aquest bloc amb alguna frase com a subtítol. Seria aconsellable utilitzar un títol que tingués relació amb el tema del bloc i que siguès atraient, ja que com he dit anteriorment, és lo primer que veiem al entrar-hi i si no ens crida l'atenció potser no veurem la resta del bloc. 
  • Entrada: La part principal del bloc. És el lloc on escribim tots els missatges que volem que apareguin en el nostre bloc. Les entrades han de ser atraients i estar escrites de manera clara i entenedora. És aconsellable introduir-hi videos i/o fotografies per fer més entretinguda la lectura. 
  • Etiqueta: Les etiquetes, tot i no ser una part fixa del bloc, gairebé sempre estan en tots els blocs, ja que ens permet accedir a l'entrada que vulguem sense haver de llegir-nos tot el bloc per trobar-la. El funcionament és senzill, escribim una entrada sobre un tema i escollim X número de paraules que creiem adequades per definir aquesta entrada, llavors la gent que busqui aquest tema trobara la etiqueta amb aquest nom i podra accedir-hi directament.
  • Gadgets: Els gadgets ens permeten tenir un orde i un bloc més ben estructurat. En el meu cas, utilitzo els gadgets per mostrar blocs interesants per llegir, introduir el meu Twitter, canal RSS...  

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Muertos de hambre

Avui he vist aquest video amb el qual em sento molt identificada. M'agradaria compartir-lo amb vosaltres, ja que desgraciadament, tot allò que explica el noi del video passa cada dia al nostre món. Dedico el video a tots els músics, a tots els poetes, actors, ballarins, escritors, humoristes, fotògrafs.. A totes aquelles persones que lluiten dia a dia per fer allò que volen, per aconseguir el seu somni, i el món els paga anomenant-los 'morts de gana'. Com molt bé diu el video, m'agradaria veure que seria del món sense aquests morts de gana... 

''Piensenlo, i si después de pensarlo la cabeza no les da ninguna conclusión, acudan al corazón i a ver que pasa...''